dissabte, 17 de juny del 2006

Carta oberta a la inspecció educativa

 A petició del Departament, passe a publicar l'article d'opinió aparegut al Canfali d'avui:
CARTA OBERTA A LA INSPECCIÓ EDUCATIVA <zb:break>
A finals d'aquest mes o principis del que ve es porten a terme les anomenades "confessions": els equips directius dels instituts porten als inspectors les previsions que es tenen per al curs vinent pel que fa al nombre de grups i de professors. Aleshores es produeix de vegades un tira i arronsa per aconseguir un o de vegades mig professor més: en aquestes ocasions, sembla que els inspectors guanyen alguna mena de premi per cada professor que li estalvien a l'administració (contrasta aquesta actitud amb la dilapidació de diners públics per a altres esdeveniments o monuments megalòmans: vegeu, si no, els cabdals que s'ha empassat Terra Mítica o l'escandalosa paradeta que s'han muntat amb la visita del Cap d'Estat del Vaticà; això sí, per a aquesta visita "lo que haga falta" -Rita dixit-, però per l'educació dels nostres joves, com més professors estalviem, millor, no?): de fet, tot plegat és un paripé, ja que l'inspector de torn ja porta escrit el nombre màxim de professors que des de "dalt" es permetrà (de fet, trobe que enguany eixa tasca la farà directament l'ordinador: no cal dir que aquesta maquineta coneix la realitat particular de cada centre: visca l'autonomia de Centre!!  Visca!).
Al cas concret de l'institut de Pedreguer, hi ha tres aspectes del còmput que fa la inspecció que haurien de canviar per millorar les prestacions i les expectatives d'una educació de més qualitat:
1.L'administració té la tendència de permetre grups de l'ESO de més de 30 alumnes (nombre màxim que permet la llei), quan s'excedeixen en pocs alumnes: així, pot haver-hi grups de 31 o 32 alumnes i se'ns diu que això és assumible. Doncs no hauria de permetre's (sobretot si el centre té professorat i espais suficients): això es fa així per una concessió a l'ensenyament concertat. Si se'ls permet augmentar la ratio per grup, significa més clientela. De cap manera s'hauria de sobrepassar la ratio de 30 alumnes.

2.D'altra banda, es margina als alumnes i a les famílies de Pedreguer, en no permetre un Programa de Diversificació Curricular: s'addueix que per llei el centre ha de tenir 6 unitats de 3r i 4t d'ESO. Vol dir això que els alumnes que no tenen la sort de viure a un  municipi gran no necessiten aquest tipus de programes? No seria més lògic assignar aquests programes als alumnes que ho necessiten, independentment del tamany del Centre?

3.Per acabar, hi ha una gran oferta d'optatives (en Batxillerat, des d'Introducció al Dret fins a Antropologia), però a l'hora de la veritat això és una estafa, perquè no es poden donar totes: l'administració dóna un límit d'hores per a aquest tipus d'assignatures. En el nostre cas eixe límit és ridícul: no es poden formar ni tan sols tots els grups de les matèries de modalitat (les que després entren al selectiu), perquè, si no, se sobrepassa eixe límit. I el més trist és que tampoc no significaria un augment de "plantilla" donar la possibilitat de cursar més optatives.
   
Molts d'aquests entrebancs tenen el seu origen en l'Acord de Plantilles, signat al 1996, entre sindicats i Conselleria. Està clarament desfasat i hauria de canviar-se. Anime als sindicats i, sobretot, a les associacions de mares i pares, a que facen arribar a la Conselleria la seua protesta per aquest retall de la qualitat de l'ensenyament i per tal que es revisen els criteris d'assignació de professorat als Centres.