dilluns, 20 de febrer del 2006

Hebdomadalia nuntia (Id. Febr. - a. d. XIII Kal. Mart.)

Aquesta setmana el més ressenyable ha estat la celebració d'elecció de nou Director. Dimarts passat, a les 11,30 es reunia la comissió de baremació, i triava l'unic candidat presentat, en Francesc Mulet.

Digueu-me tiquismiquis, però un procès com aquest, que porta a l'elecció d'aquell que ha d'encapçalar la vida i el projecte del centre (segurament durant 9 anys), m'ha sabut a assèptic i anodí: quants alumnes s'han assabentat de que hi havia eleccions? I pares? Els professors ens vam assabentar quan ja s'havia tancat el termini per presentar candidatures: és com si hagués eleccions a President i només s'enteraren la família del candidat i quatre més, a banda de la comissió encarregada de donar el vist-i-plau.

Serà per antic, però hom ha viscut fins a 6 procesos semblants (4 d'ells com a membre d'una candidatura) i les coses no eren així. Pense que el procès és poc participatiu i reaccionari.

L'esmentada comissió estava formada per 4 representants de l'Administració (actuant com a president el senyor cap d'inspecció), una mare, una alumna i dos professors. Mentre el cap d'inspecció feia una ferma apologia del sistema d'elecció (adduïa que s'ha de creure en els procediments; no estic d'acord: si els procediments són dolents, s'ha de intentar canviar-los) i a l'altre inspector només li cridava l'atenció que el projecte del candidat estiguera en valencià i propugnara una escola valenciana (què voldrà? que es propugne una escola murciana, posem per cas?), qui signa açò, present com a representant del Claustre, raonava la seua puntuació així:

Vaja per endavant la meua opinió sobre el procediment emprat per a l"elecció de Director, recollit a la LOCE i que, malauradament, no canvia massa amb la LOE (tot i ser important el matiç de que amb aquesta última el vot de qualitat ja no recau en l"Administració, sinó en la comunitat educativa, que és, al cap i a la fi, qui ha de patir les actuacions dels candidats). Considere millor el sistema LOGSE o l"anterior, on, al si del Consell Escolar, era la pròpia comunitat qui avaluava els candidats, podent confrontar en persona tot allò que els virtuals directors havien posat per escrit i que tan literari i fantàstic queda sobre el paper.

Perquè ací rau el quid de la qüestió: no té massa sentit opinar sobre un sol programa de Direcció: és evident que si el candidat està mínimament interessat, haurà acomplert rigorosament els items que la normativa demana, ho haurà embellit pertinentment amb la socorrida tècnica de "copiar i pegar" (no cal més que revisar totes aquelles convocatòries on s"exigeix la presentació d"un projecte o una memòria: accés a càtedres, a inspecció, etc.), i, si, a més, per circumstàncies personals, ja coneix la realitat del Centre, doncs, "miel sobre hojuelas". Per això, simplement comprovant que acompleix cadascun dels punts que exigeix la normativa, podríem estalviar els paripés i donar directament l"apte.

Perquè, evidentment, ningú mínimament sensat posaria pegues a allò que es descriu al programa del candidat, si haguera d"opinar-hi i no es conegueren les persones que signen. Però com, en aquest cas, es poden comparar les paraules escrites amb l"actuació efectiva, es pot donar una opinió menys asèptica.

En línies generals, el programa és equil·librat, es nota (evidentment) un coneixement bo de la situació del Centre i de la normativa vigent, i es nota l"experiència, les lectures i els cursets portats a terme pel candidat. D"altra banda, es detecten trets de la tècnica de "copiar i pegar" que esmentàvem més amunt (a la p. 32 es parla d"una Directora, d"una Vicedirectora i d"una coordinadora de secundària), alguns objectius que casen malament amb la pràctica portada a terme i algunes carències que, al meu parer, no haurien de presentar els qui desitgen encapçalar un projecte de direcció modern, participatiu i de progrés (que hauria d"afavorir la potenciació de l"autonomia de centre, de la participació efectiva d"alumnes i pares –al RRI, per exemple-, de la "combativitat" amb l"administració o de col·laboració a nivell de país –amb l"associació de Directors, per exemple).

Finalment, el candidat passava la primera prova amb un 7 (s'ha de dir que la puntuació va ser consesuada, tot i resultar curiós que els membres de la comunitat educativa vam puntuar més baix que l'administració)

En fi, que ja tenim Director (l'enhorabona, Francesc). Que no ho sabies? No m'estranya.

[Per cert, el resultat encara no ha estat fet públic]