Com cada any, aquest mes (si no s'han fet ja: la informació al nostre centre deixa prou que desitjar) els inspectors esperen amb la seua corbata als equips directius dels centres per veure les necessitats de "plantilla", l'anomenada "confessió".
Els nostres companys, els inspectors, semblen en aquestes ocasions fruir d'allò més. No debades és una de les poques funcions conegudes d'aquest cos docent. El que no se sap massa és que aquests funcionaris solen tenir guardada una "xulla" amb el nombre màxim de professors que des de "dalt" (açò pronunciat amb molt de misteri) els han comunicat. És de veure la cara de felicitat <zb:break> que els queda quan, després de barallar-se per mig professor, treuen, ufanosos, el paperet i els caps d'estudis veuen meravellats com el nombre de l'inspector sempre s'ha quedat per damunt del que finalment ens han concedit. Sembla que els donen cupons per cada professor que han estalviat a l'administració.
És trist, però és el que hi ha: mentre que per a la visita del Papa "lo que haga falta" (Rita dixit) -això sí, sense voler dir les milionades que ens costaran els deliris de grandesa d'eixos grans catòlics que ens governen-, per als nostres fills, com més professors ens estalviem, millor. I el pitjor de tot és que en moltes ocasions no cal augmentar la "plantilla": al nostre insti, per exemple, i a les assignatures que ens pertoquen (per cert, que el nostre equip directiu no havia previst cap grup de grec a segon de Batxillerat: home, ja sabem que no és tan important com les incommensurables, i mai suficientment ponderades, Física, Matemàtiques o Dibuix Tècnic... però els alumnes que han fet el Grec I, també tenen dret, no?) no li costaria a l'administració educativa cap professor més si impartírem Referents clàssics a segon o Fonaments lèxics a primer... però, clar, xoquem amb l'altra estafa: no tenim prou hores concedides per a donar-les totes.
En fi, per cremar còleres (infundades?) podeu fer com jo i signar contra eixa vergonya organitzada que és
l'encontre de les famílies (per cert, espere que no afavorisquen el model familiar dels legionaris de Crist); perquè no tots els valencians pensem com la senyora Rita et alii. Pegueu-li una miradeta a aquesta pàgina, llegiu el manifest, i si us ve de gust, el signeu, i si no hic pax et deinde gloria.
Els nostres companys, els inspectors, semblen en aquestes ocasions fruir d'allò més. No debades és una de les poques funcions conegudes d'aquest cos docent. El que no se sap massa és que aquests funcionaris solen tenir guardada una "xulla" amb el nombre màxim de professors que des de "dalt" (açò pronunciat amb molt de misteri) els han comunicat. És de veure la cara de felicitat <zb:break> que els queda quan, després de barallar-se per mig professor, treuen, ufanosos, el paperet i els caps d'estudis veuen meravellats com el nombre de l'inspector sempre s'ha quedat per damunt del que finalment ens han concedit. Sembla que els donen cupons per cada professor que han estalviat a l'administració.
És trist, però és el que hi ha: mentre que per a la visita del Papa "lo que haga falta" (Rita dixit) -això sí, sense voler dir les milionades que ens costaran els deliris de grandesa d'eixos grans catòlics que ens governen-, per als nostres fills, com més professors ens estalviem, millor. I el pitjor de tot és que en moltes ocasions no cal augmentar la "plantilla": al nostre insti, per exemple, i a les assignatures que ens pertoquen (per cert, que el nostre equip directiu no havia previst cap grup de grec a segon de Batxillerat: home, ja sabem que no és tan important com les incommensurables, i mai suficientment ponderades, Física, Matemàtiques o Dibuix Tècnic... però els alumnes que han fet el Grec I, també tenen dret, no?) no li costaria a l'administració educativa cap professor més si impartírem Referents clàssics a segon o Fonaments lèxics a primer... però, clar, xoquem amb l'altra estafa: no tenim prou hores concedides per a donar-les totes.
En fi, per cremar còleres (infundades?) podeu fer com jo i signar contra eixa vergonya organitzada que és
l'encontre de les famílies (per cert, espere que no afavorisquen el model familiar dels legionaris de Crist); perquè no tots els valencians pensem com la senyora Rita et alii. Pegueu-li una miradeta a aquesta pàgina, llegiu el manifest, i si us ve de gust, el signeu, i si no hic pax et deinde gloria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada