Els planetes

Els planetes són cossos celestes que orbiten al voltant de l'astre rei, el Sol, el nom prové del grec, que significa errant o vagabund. Els noms dels diferents planetes es refereixen a diferents déus de la mitologia romana i grega.

• Mercuri: era el déu del comerç (Hermes en la mitologia grega), de l'eloqüència i dels lladres més de ser el missatger dels déus. Hermes era també protector del bestiar, i el seu bastó es va convertir en el "caduceu" o bastó de la concòrdia. A més és l'inventor dels pesos i mesures utilitzades en les transaccions comercials.

• Venus: és l'objecte més brillant del cel, després del Sol i la Lluna. Deu el seu nom a la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat (Afrodita en la mitologia grega). Nascuda de l'escuma del mar de Xipre fecundat pels genitals del Cel / Urà, llançat allà pel seu fill Cronos / Saturn després d'haver-lo castrat.

• La Terra: és la nostra llar i per als romans Gea, era la personificació de la mare terra i filla de Caos, a més de mare i esposa d'Urà. Tots dos van ser pares de les primeres criatures vives: els titans, els ciclops i els gegants, que van ser tancats per Urà ja que eren aberrants. El seu últim fill i el més terrible, va ser Tifó, encara que Zeus el va derrotar.

• Mart: rep el seu nom del déu de la guerra, fill de Zeus i Hera, pel seu color vermellós. Personificació de la força bruta i la violència, així com del tumult, confusió i horrors de les batalles, en contraposició a la seva germanastra Atenea, que representa la meditació i saviesa en els assumptes de la guerra i protegeix els homes i les seves habitacions dels seus estralls.

• Júpiter: (Zeus en la mitologia grega) és el planeta del sistema solar més gran, per això rep el nom del déu del cel i sobirà dels déus olímpics, és el pare de tots els déus i homes en el sentit de protector. Senyor del cel i de la pluja i el creador dels núvols que controlava amb el seu raig des del seu tron daurat. Era fill de Cronos i Rea i germà de Posidó, Hades, Hestia, Démeter i Hera, amb la qual es va casar.

• Saturn: és el déu del temps (Cronos en la mitologia grega), el més jove de la primera generació de Titans, descendents divins de Gea, la terra, i Urà, el cel. Cronos, deïtat de la collita, supervisor de cultius com el blat, i de la natura, l'agricultura i la progressió del temps en relació amb els humans en general.

• Neptú: conegut com Posidó en la mitologia grega, és el fill gran dels déus Saturn i Ops, i germà de Júpiter. Governa totes les aigües i mars, cavalcant les onades sobre cavalls blancs. Amb el seu poderós trident agita les ones, fa brollar fonts i brolladors on vulgui i canalitza la seva ira provocant els temibles sismes o terratrèmols.

• Urà: és el déu primordial del cel, sent fill i espòs de Gea, la Mare Terra. Va tancar a tots els seus fills només néixer en el ventre de la mare, al témer que aquests el destronaren. Gea, va tramar una revolta, i Cronos, el menor dels seus fills els Titans, amb una falç va castrar al seu pare.

I el planeta que ja no es planeta:

• Plutó: déu de la mort (Hades en la mitologia grega), és fill de Cronos i Rea, germà de Zeus i Posidó. Té el poder del món subterrani. Vivia de manera ferotge i despietada al costat de Persèfone, raptada per trencar el seu celibat. El ca Cèrber (gos infernal de tres caps) vigila l'entrada del seu palau, a tot el que arriba li dóna acollida i només impedeix la sortida als que pretenen escapar dels inferns.