Quan els nostres alumnes s'enfronten a l'infinitiu, quelcom ja els sona de la seua llengua materna. Però quan arribem al fet que moltes vegades un cas que sol ser C.D. puga fer de Subjecte, això ja els sembla més estrany.
Doncs bé, quan el cuitat alumne ja ha comprés més o menys que els parlants llatins no n'eren conscients de si això era subjecte gramatical o no, sinó que simplement entenien que eixa cosa en acusatiu era qui feia de manera efectiva allò que expressa l'infinitiu (en Pepet mana als exploradors escorcollar el bosc, és evident que qui escorcolla el bosc són els exploradors, tot i no fer la funció de subjecte en eixa frase), se'ls pot animar dient-los que aplicant les següents formuletes podran descobrir (quasi) sempre la naturalesa de l'infinitiu (si porta o no subjecte en acusatiu):
És evident que el VERB és com el sol, d'aquest depenen sempre els infinitius que apareguen, mentre que tots els acusatius (evidentment si van sense preposicions) seran satèl·lits dels infinitius. Els esquemes C i D són els únics que haurem de traduir introduint un "que" després del sol... vull dir, del verb...
Intenta practicar amb aquestes quatre frases:
*ego volo te panem manducare
*ego volo manducare
*ego volo panem manducari
*ego volo panem manducare
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada