"De scholasticorum et studiorum rebus"

  [Amb permís del Blai, us deixe una reflexió força interessant (el títol te l'he canviat -desviació professional, ja saps)]

"De scholastici et studii rebus (sobre assumptes dels estudis i dels estudiants).
Aquests dies he reflexionat sobre el tema dels estudis, el nivell dels alumnes en general, i el cèlebre "fracàs escolar" del qual hem sentit tant a parlar últimament. Comencem pel principi: jo estudie 1er de batxillerat humanístic a l'IES Pedreguer, i compartisc classe amb els alumnes de 1er de batxillerat de ciències socials, en total en som uns vint; a l'altra classe de 1er de batxillerat estudien els alumnes de batxillerat científic, que en són vuit. Aquests dies de final de trimestre hem tingut diversos exàmens i per tant els alumnes hem anat bastant enfeinats estudiant. Ara bé, els resultats nefastos d'aquests exàmens per a la majoria dels alumnes, i el contingut (ja que he tingut l'ocasió de veure'n uns quants) d'aquests exàmens m'han fet reflexionar profundament. ¿Creieu normal i correcte, en un primer de batxillerat, treure menys d'un u en un examen d'història amb un temari de menys de 10 fulls?, ¿creieu correcte i normal en un primer de batxillerat, no saber escriure una simple i miserable oració subordinada amb sentit?, ¿creieu correcte i normal en un primer de batxillerat, i a més "de lletres" on es suposa que tot açò s'hauria de dominar, no saber escriure un paràgraf d'un exàmen amb coherència i amb sentit?, doncs si, això és el que hi ha, i tot per no parlar de les faltes d'ortografia... dura veritas, sed veritas.
Doncs bé, ¿fins ací la magnitud de la tragèdia?, doncs no. Encara n'hi ha més. Es suposa que tots aquests alumnes haurien de tenir un nivell en comprensió lectora, ortografia, capacitat de síntesi, expressió escrita, capacitat d'estudi... ja que han acabat satisfactòriament l'ESO, amb més o menys penes, però l'han acabat. Doncs bé, ¿on està aquesta expressió escrita, quan no es pot construir un paràgraf amb sentit?, ¿on està aquesta capacitat ortogràfica si no es pot escriure una oració sense fer un munt de faltes?, ¿on està la capacitat d'estudi si no es poden memoritzar, i/o entendre deu miserables pàgines?, no ho entenc..., o si.
¿On es suposa que haurien d'estar aquests alumnes (què no són tots, però en el cas de la meva classe, una àmplia majoria)?, doncs no ho sé, però crec que a primer de batxillerat no. ¿I per què estan a primer de batxillerat?, doncs per la benevolència d'algun o d'alguns mestres o professos, que haurien d'haver posat en cintura a diversos alumnes, en comptes de mirar cap a un altre lloc i deixar-los passar al següent curs. ¿Com es poden enfrontar al selectiu (si hi arriben) uns alumnes que s'estudien sols quatre fulls en comptes de vuit per "gossera" i que esperen que la Fortuna els afavoresca preguntant-los sols les preguntes que ells s'han estudiat?, ¿com es poden enfrontar al selectiu alumnes que donen la culpa al professor si no aproven, sense reflexionar si ells han estudiat suficientment?, ¿com es poden enfrontar al selectiu alumnes que estudien 10 minuts abans de l'examen perquè no ho han pogut (o volgut) fer-ho abans?, home va!!.
I ara és el moment de preguntar-nos: ¿on anirem a parar d'aquesta manera?, si aquestes "persones" s'incorporen algun dia al mercat laboral, ¿haurem de confiar plenament en ells per que "porten el món avant"? Potser anem cap a una societat en que la gent cada vegada estarà menys informada i cada vegada serà més ignorant; segurament si, sols el temps ho dirà.
Doncs bé, fins ací la meva reflexió. Potser tot açò no siga més que la simple i insignificant opinió d'un simple i insignificant estudiant d'una simple i insignificant classe de primer de batxillerat, és possible, però és la meva opinió (i per cert, pel que he sentit, hi ha més gent que la comparteix amb mi). Si algú, després de llegir açò, sha sentit al·ludit, que sàpia que no era la meva intenció ofendre'l, sinó simplement expressar la meva opinió, així que li demane disculpes. Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi."

Doncs això...