Hèrcules, l’heroi

Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles.

En la mitologia grega, Hèracles ( que vol dir "glòria d'Hera")era un semidéu fill de Zeus (el déu suprem de l'Olimp.) i d'Alcmena,( néta de Perseu i esposa d'Amfitrió )

Zeus es va casar amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja foren divines o mortals. Com és el cas de la seua relació amb Alcmena.

Hera era la deessa del matrimoni. Es caracteritzà per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.

El conflicte

Accidentalment, Amfitrió ( marit d’Alcmena) matà en una baralla a Electrió( pare d’Alcmena), i va haver d'exiliar-se a Tebes, on fou purificat del seu crim pel seu altre oncle, Creont, rei de Tebes.

Mentre Amfitrió estava fora, Zeus decidí seduir Alcmena. Per fer-ho es disfressà fent-se passar pel seu espòs, de manera que Alcmena, pensant que Amfitrió havia tornat executada ja la venjança , tingué relacions sexuals amb ell. A la nit següent tornà l'Amfitrió real, i Alcmena concebí Hèracles, fill de Zeus, i Íficles, fill d'Amfitrió, que nasqueren a l'hora.

Alcmena era la mare d'Hèracles però com que el seu pare era Zeus, temerosa de la llegendària gelosia d'Hera el va abandonar només néixer als afores de Tebes. Però Atenea (deessa de la saviesa i de l'artesania) el recuperà i convencé a Hera per a que poguera tornar a casa.

Hera intentà destruir a Hèracles des de que aquest nasqué esmunyint dues serps al seu bressol però Hèracles era tan fort que agafà les serps i les matà amb les seues mans i les agafà com si foren joguines.

Fins i tot el féu tornar boig i amb la seua fúria assassinà a la seua esposa i els seus fills. Quan recobrà el sentit es va penedir profundament . Consultà l’oracle de Delfos i posant-se al servei del rei Euristeu de Micenes començaren els dotze treballs d’Hèracles, entre els que es troba el de robar les pomes del jardí de les Hespèrides que tenim al nostre llibre de llatí.

Hèrcules (Hèracles) com era el preferit del seu pare, rebé des de la seua joventut les ensenyances dels millors mestres en totes les disciplines . Aquest fet i la seua força sobrehumana el van fer superar tots els treballs que li encomanà Euristeu. Està considerat el més gran dels herois mítics.

L’actualitat

Hèrcules és avui un nom referent com a símbol de fortalesa, que podem trobar per exemple als còmics, però jo avui vull fer referència a la història futbolística alacantina que també prengué com a referent, el nom del nostre heroi .

Hèrcules c.f.

Tota la història futbolística alacantina comença quan finalitzava el segle XIX i uns mariners anglesos del vaixell Anglès Theseus, que havia portat fins a Santa Pola a científics del seu país per estudiar l'eclipsi de sol del 28 de maig de 1900, es distreien a la platja jugant al futbol, esport fins aleshores desconegut a la nostra terra.
El gener de 1903, el professor d'educació física José Muñoz, va començar a difondre el futbol comptant amb un camp entre el passeig del doctor Gadea i el Carrer Alemanya davant l'actual parc de Canalejas.

Es van constituir 2 equips: el Blanc i el Blau pels colors de la bandera alacantina. A l'any següent, l'octubre de 1904, es va crear la primera societat futbolística, el Sportmans Club Lucentino. A aquest li van seguir el Racing, el Mercuri, el Club Atlètic Alacant, el Lucentum, el Natació o el Belles Arts, que arribaria a absorbir l'Hèrcules per uns mesos el 1920.

El Gepa. Fundador de l'Hèrcules c.f.

Però va ser un modest xaval, que es quedà geperut en haver caigut per les escales de sa casa quan tenia 2 anys, el que va pressentir el 1914 la creació d'un equip que, desitjant-lo poderós, portaria el nom d'Hèrcules símbol d'una fortalesa imbatible com la que desitjava inculcar-li als seus jugadors. Aquell jove es deia Vicent Pastor de la Llosa Alfosea, conegut popularment per El gepa, treballava a una farmàcia.

•MIRA SI LA SEUA FORTALESA ÉS IMBATIBLE QUE VA PODER AMB EL BARÇA AMB DOS GOLS DE VALDEZ AL CAMP NOU.