GOD OF WAR

HISTÒRIA DEL VIDEOJOC: GOD OF WAR I i II:

God of War és un videojoc per a la consola Play Station 2 d'acció-aventura basat en la mitologia grega amb diversos canvis significatius dels mites.

Kratos es un militar espartà conegut per ser el general més jove de tot l’imperi. Kratos poseeix un enorme exèrcit, pero els bàrbars són molts més i no pot fer res davant d’ells. Apunt de morir suplica a Ares que el salve a canvi de la seva anima i així ho fa. El converteix amb el millor guerrer i li dona les espases del caos les quals lliga a la seva pell mitjançamt unes cadenes. Kratos es converteix en l’assassí de Ares fins que un dia destruint un temple d’Atenea mata a la seva dona i a la seva filla. Sabent que fou obra de Ares jurà que un dia es vengaria i mataria al déu de la guerra.

Deu anys despres, Kratos serveix a Atenea, i un dia aquesta li demana que mate al deu que estava destruint la seva ciutat: Ares. Per a fer-ho Kratos troba la Caixa de Pandora del temple que porta Cronos a la seva esquena i fins i tot torna del propi Hades. Amb els poders de la caixa aconsegueix la força suficient per a matar a un déu i ho fa proclamant-se déu de la guerra.

Un dia Zeus, fart de la tirania de Kratos decideix matar-lo utilitzant al Fulla de l’Olimp despres d’aver-li llevat tots els seus poders, però Kratos torna de l’Hades amb l’ajuda de Gaia i arriba fins a les Germanes del Destí (Moires) per a tornar al moment en el que Zeus el traicionà i matà. Després d’una intensa lluita aconsegeix estar apunt de matar a Zeus amb la Fulla de l’Olimp però Atenea es posa pel mig i mor i Zeus consegueix fugir.

Kratos torna enrrere en el temps al moment de la Gran Guerra entre els titans i els déus (titanomàquia) i porta a tots els titans a la seva epoca per a matar als déus i destruir l’Olimp.

REFERENTS CLASSICS QUE HI APAREIXEN:

Atenea

En la mitologia grega, Atenea és la deesa de la sabiduría, la estrategia y la guerra justa. Fou considerada una mentora de herois i adorada desde l’antiguitat com patrona d’Atenes.

Al videojoc Kratos la serveix durant més de deu anys despres de martar a la seva dona i a la seva filla i fins que la mata al final de la segona entrega.

Ares

En la mitologia grega, Ares és el déu de la guerra. Fill de Zeus i de Hera

Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.

Al videojoc Kratos el servix convertint-se en un brutal assassi fins que fa que mate a la seva dona i a la seva filla.

Hades

En la mitologia grega, Hades era el nom del món dels morts i a la vegada el del déu d'aquest món subterrani.

Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com els seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d'haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els cíclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava (aquest casc seria usat també per Perseu). En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani.

El món d'ultratomba és el seu reialme on governa com un amo despietat que no deixa mai escapar les ànimes dels difunts al món dels vius. Per vigilar-les disposa d'un gran nombre de criatures i genis que treballen per a ell, com el barquer Caront i el gos Cèrber. Resideix en un luxós palau, amb la seva esposa i neboda Persèfone, a la qual va raptar, però també manté relacions esporàdiques amb altres dones, com ara la nimfa Mente.

Rarament surt al món exterior i no participa mai en les reunions dels altres déus a l'Olimp. Com a sobirà del món subterrani, totes les riqueses que hi ha sota terra li pertanyen, i per això se’l coneix també com a Plutó, nom que els grecs usaven com un eufemisme per referir-se a ell .

Posidó

En la mitologia grega, Posidó era el déu dels oceans. Solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident. També se l'anomenava Asfali.

Estava casat amb Amfitrite. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del Dofí.

Atles

Atles fou un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia. Hesíode diu que havia de portar el cel i la terra damunt les espatlles.

Atles és descrit com el líder dels titans en la seva confrontació amb Zeus. Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya.

El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània (l'actual Marroc), Itàlia, l'Arcàdia, el Caucas i segurament d'altres.

Prometeu

Prometeu és una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el panteó grec en funció de les versions del mite, algunes de les quals el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità. La figura de Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural, està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.

Zeus

En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea.

Kratos

Kratos era la personificació masculina de la força i del poder. Era fill de Zeus, pero fou abandonat per ell. També tingué un german Zelo i dos germanes Bía i Niké. Partisipà en la lluita dels gegants contra els déus.

Cronos

Mutilà a Urà (el seu pare) perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Per por de ser mutilat pels seus propis fills els devorava al temps que els paria Rea, la seva esposa. Aquesta amagà el seu ultim fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolicada en draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops(per Gaia en el videojoc) el destronà i l'obligà a restituir els fills que havia devorat

Gaia

És la deesa (titan al videojoc) que personifica la Terra en la mitologia grega. Es la considerava una Deesa Mare o Gran Deesa

Germanes del destí (moires)

Les Moires foren divinitats, filles de Nix

Deesses del destí, eren imaginades com tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen.

Elles són tres germanes, i cada una té un paper rellavant en els tres punts clau de la vida de les persones: el naixement, la durada de la vida i el moment de la mort. Sovint són representades com les teixidores del fil de la vida; és a dir, Cloto, la germana menor i la que presencia els naixements, diríem que en el moment que neix una persona comença a teixir el fil de la vida d'aquesta. Llavors Làquesis, l'encarregada de decidir la durada de la vida de l'individu, teixeix el fil fins els anys que vol que visiqui l'home o la dona. I finalment Àtropos, la germana major, talla el fil de la vida amb les seves tisores d'or.

Caixa de Pandora

-> Mite:

Zeus per castigar a Prometeu li va dir a Hefest que fabriqués a la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i tots els déus li van donar virtuts. Zeus li va donar una capsa per a Prometeu dient-li que hi havia tresors, Prometeu que no es refiava de Zeus li va dir al seu germà Epimeteu que guardés la clau de la capsa, però quan Epimateu va veure Pandora s'enamorà d'ella i al cap d'un temps es van casar. Pandora era molt curiosa i quan Epimateu dormia li va agafar la clau i va obrir la caixa. De dins la caixa van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet va tancar la capsa però l'únic que va quedar va ser l'esperança

Titanomàquia

En mitologia grega, s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans i els Olímpics (fills dels titans). Es situa cronològicament abans de la creació de l'home i va durar 10 anys.

Fulla de l’olimp

És l’espasa que Zeus va crear durant la Gran Guerra i acabà amb els titans.