Les muses

En la mitologia grega, les muses són divinitats femenines que presideixen les arts i les ciències, i inspiraven als filòsofs i als poetes. En general, s'accepta que són nou, nascudes de nou nits seguides d'amor entre Zeus i Mnemòsine, una de les titàniques. Cada una simbolitzava una de les arts o plaers humans :

• Clio: és la musa de la històtia i de la poesia heroica. Es diu que va ser qui va introduir l'alfabet fenici a Grècia. És també la mare de Jacinto, company de Apolo. Se la representa amb freqüència sostenint un rotllo de pergamí.
• Euterpe: és la musa de la música. Se li atribueix la invenció de la flauta doble, amb la qual és representada.
• Talia: és la musa de la comèdia i de la poesia pastoral. Els seus atributs són la màscara de la comèdia i el bastó de pastor.
• Melpomene: és la musa del teatre tràgic i és representada amb un ganivet en una mà i la màscara tràgica en l'altra.
• Terpsícore: és la musa de la dansa. Se la representa asseguda amb una lira a les mans. Diverses llegendes li atribueixen la maternitat de les sirenes.
• Erato: és la musa de poesia lírica, a més de la mímica. En l'art se la mostra amb una lira.
• Polímnia: és la musa dels cants sagrats i, de vegades també de la geometria. Apareix amb freqüència en una actitud meditativa, amb la mirada seriosa i un colze recolzat en una columna. De vegades se la mostra amb un dit sobre la boca, simbolitzant el silenci i la discreció.
• Urània: és la musa de l’astronomia. En l'art apareix amb una esfera a la mà esquerra i una espiga a la dreta. Està vestida amb un mantell cobert d'estrelles i manté la mirada cap al cel.
• Cal·líope: és la musa de la poesia èpica. Era representada amb un estilet i una taula d'escriptura. Diverses llegendes la presenten com la mare dels cantaires Orfeu i Linus.

Aquestes deesses es presenten com a cantants en les festes dels déus, i formen part del seguici de Apolo. El seu primer cant va ser el de la victòria dels déus de l'Olimp sobre els Titans i l'establiment d'un nou ordre còsmic. Es deia també que acompanyaven als reis, donant-los les paraules necessàries per a governar, inspirant saviesa i atorgant-los la virtut de la justícia i la clemència, amb la qual es guanyaven l'amor dels seus súbdits.

Les muses es trobaven sovint a la muntanya Parnàs, que estava consagrat a Apolo. Als peus d'aquesta muntanya es trobava la font Castalia, en la qual els artistes es purificaven abans d'entrar al temple del déu. També tenien un santuari en el Helicó, la muntanya més alta de Beòcia, on hi ha la font Hipocrene, que va sorgir d'una guitza del cavall alat Pegàs.

Malgrat la seva importància, les muses apareixen en molt pocs mites. Segons una llegenda el rei Píero de Pieria, a Tràcia, tenia nou filles que eren molt hàbils en l'art del cant. Estaven tan orgulloses d'aquesta virtut que van decidir viatjar fins al Helicó i reptar a les muses a una competència, que les deesses acceptar. Les Piérides entonar una cançó meravellosa que fins i tot els ocells emmudir a escoltar-les, però el cant de les muses commoure fins les pedres. Les Piérides, derrotades, van ser castigades per la seva arrogància, les muses les transformar en garses, canviant les seves veus per gralls.