Assignació d'hores i grups

 Avui comença de fet el curs 2006/07 i acaba a la pràctica el 2005/06: hem fet el Claustre de repartiment d'hores i grups.
 Com ens havien anunciat, per tercer any consecutiu es queda sense constituir el Departament de Grec, per la política restrictiva en l'assignació d'hores. Per evitar que la inspecció ens animara a no ofertar Grec o que els alumnes que volien cursar aquesta assignatura marxaren a altres centres, hem acceptat fer-nos càrrec del Grec de Batxillerat, cedint la Cultura Clàssica al Departament de Filosofia. Hem traslladat a la inspecció, mitjançant fax i conversa telefònica, i a la Direcció del Centre la nostra protesta formal, que reproduïm ací.

PROTESTAGREC.doc
Powered by Castpost
 Així, per a aquells de vosaltres que s'avorriu a l'estiu (xDDDD) us deixe adreces de la ciberoteca, per si voleu anar fruint de les nostres assignatures, sense oblidar que podeu fer-me les consultes que vulgueu, ja siga deixant ací un comentari, o pel formulari de la web del Departament, o mitjançant correu electrònic:

POTS BAIXAR-T'HO TOT ACÍ

LLATÍ:

1r Batxillerat: continguts, exercicis i vocabulari (aquestes tres coses són les que usarem durant el curs: pots baixar-te-les o adquirir els dossiers a setembre a l'institut -açò val per a les altres assignatures)
2n Batxillerat: continguts, exercicis (el mateix que deia dalt). Traduirem bàsicament Cèsar i emprarem el diccionari de l'enciclopèdia catalana.
Reforç: des de proves de selectiu fins a exercicis de reforç.

GREC:

1r. Batxillerat: emprarem el Grec 1 de Castellnou, en català.
2n Batxillerat: de moment no usarem llibre. Es traduirà l'Apologia de Sòcrates, de Xenofont. Usarem el diccionari VOX, en castellà, perquè en català no en conec cap que m'agrade més. Visiteu les webs del projecte Palladium i la de l'IES Maria Enríquez de Gandia, a càrrec del "mestre" Álvaro Ortolà. Molt útils.

Jornades Multilingüístiques et alia

  Avui ha estat el penúltim dia de les Jornades.

 S'ha presentat el segon número de la revista Després Exprés.

Després, els alumnes de l'assignatura de Dramatització i Teatre, de 1r d'ESO, ens han delectat amb l'obra teatral Castigats, de Juli Disla. Una calorosa enhorabona per a tots ells i per a la professora que els ha preparat, Pepa Garcia.

 D'altra banda, com que s'acosta el final de curs, els dos col·legis del poble han celebrat els seus festivals: l'Alfàs va presentar un espectacular muntatge, Música i Cinema, les imatges del qual ben segur podreu veure a l'edició de Canfali d'aquesta setmana, per tal com tenen influències. El Trinquet va fer un festival el dimarts passat amb actuacions teatrals i musicals, i com que ells tenen menys possibilitats d'eixir publicats a la premsa, ací deixe unes imatges (bé, per això, i perquè la meua filla -sí, ella és el gat amb botes- hi va actuar: una forta abraçada i felicitats per eixe Gat amb botes tan divertit).


Bé, i demà, tantatatxan... Déu, l'estrena (i el film Un urinari per no orinar -disculpeu, però acabe abans posant aquest títol que el que està en anglès). Xicons... MOLTA MERDA I PASSEU-HO BÉ (el públic ho notarà).

Carta oberta a la inspecció educativa

 A petició del Departament, passe a publicar l'article d'opinió aparegut al Canfali d'avui:

CARTA OBERTA A LA INSPECCIÓ EDUCATIVA <zb:break>

A finals d'aquest mes o principis del que ve es porten a terme les anomenades "confessions": els equips directius dels instituts porten als inspectors les previsions que es tenen per al curs vinent pel que fa al nombre de grups i de professors. Aleshores es produeix de vegades un tira i arronsa per aconseguir un o de vegades mig professor més: en aquestes ocasions, sembla que els inspectors guanyen alguna mena de premi per cada professor que li estalvien a l'administració (contrasta aquesta actitud amb la dilapidació de diners públics per a altres esdeveniments o monuments megalòmans: vegeu, si no, els cabdals que s'ha empassat Terra Mítica o l'escandalosa paradeta que s'han muntat amb la visita del Cap d'Estat del Vaticà; això sí, per a aquesta visita "lo que haga falta" -Rita dixit-, però per l'educació dels nostres joves, com més professors estalviem, millor, no?): de fet, tot plegat és un paripé, ja que l'inspector de torn ja porta escrit el nombre màxim de professors que des de "dalt" es permetrà (de fet, trobe que enguany eixa tasca la farà directament l'ordinador: no cal dir que aquesta maquineta coneix la realitat particular de cada centre: visca l'autonomia de Centre!!  Visca!).
Al cas concret de l'institut de Pedreguer, hi ha tres aspectes del còmput que fa la inspecció que haurien de canviar per millorar les prestacions i les expectatives d'una educació de més qualitat:
1.L'administració té la tendència de permetre grups de l'ESO de més de 30 alumnes (nombre màxim que permet la llei), quan s'excedeixen en pocs alumnes: així, pot haver-hi grups de 31 o 32 alumnes i se'ns diu que això és assumible. Doncs no hauria de permetre's (sobretot si el centre té professorat i espais suficients): això es fa així per una concessió a l'ensenyament concertat. Si se'ls permet augmentar la ratio per grup, significa més clientela. De cap manera s'hauria de sobrepassar la ratio de 30 alumnes.
2.D'altra banda, es margina als alumnes i a les famílies de Pedreguer, en no permetre un Programa de Diversificació Curricular: s'addueix que per llei el centre ha de tenir 6 unitats de 3r i 4t d'ESO. Vol dir això que els alumnes que no tenen la sort de viure a un  municipi gran no necessiten aquest tipus de programes? No seria més lògic assignar aquests programes als alumnes que ho necessiten, independentment del tamany del Centre?
3.Per acabar, hi ha una gran oferta d'optatives (en Batxillerat, des d'Introducció al Dret fins a Antropologia), però a l'hora de la veritat això és una estafa, perquè no es poden donar totes: l'administració dóna un límit d'hores per a aquest tipus d'assignatures. En el nostre cas eixe límit és ridícul: no es poden formar ni tan sols tots els grups de les matèries de modalitat (les que després entren al selectiu), perquè, si no, se sobrepassa eixe límit. I el més trist és que tampoc no significaria un augment de "plantilla" donar la possibilitat de cursar més optatives.
    Molts d'aquests entrebancs tenen el seu origen en l'Acord de Plantilles, signat al 1996, entre sindicats i Conselleria. Està clarament desfasat i hauria de canviar-se. Anime als sindicats i, sobretot, a les associacions de mares i pares, a que facen arribar a la Conselleria la seua protesta per aquest retall de la qualitat de l'ensenyament i per tal que es revisen els criteris d'assignació de professorat als Centres.

Ja estan ací les "confessions"!

 Com cada any, aquest mes (si no s'han fet ja: la informació al nostre centre deixa prou que desitjar) els inspectors esperen amb la seua corbata als equips directius dels centres per veure les necessitats de "plantilla", l'anomenada "confessió".
 Els nostres companys, els inspectors, semblen en aquestes ocasions fruir d'allò més. No debades és una de les poques funcions conegudes d'aquest cos docent. El que no se sap massa és que aquests funcionaris solen tenir guardada una "xulla" amb el nombre màxim de professors que des de "dalt" (açò pronunciat amb molt de misteri) els han comunicat. És de veure la cara de felicitat <zb:break> que els queda quan, després de barallar-se per mig professor, treuen, ufanosos, el paperet i els caps d'estudis veuen meravellats com el nombre de l'inspector sempre s'ha quedat per damunt del que finalment ens han concedit. Sembla que els donen cupons per cada professor que han estalviat a l'administració.
 És trist, però és el que hi ha: mentre que per a la visita del Papa "lo que haga falta" (Rita dixit) -això sí, sense voler dir les milionades que ens costaran els deliris de grandesa d'eixos grans catòlics que ens governen-, per als nostres fills, com més professors ens estalviem, millor. I el pitjor de tot és que en moltes ocasions no cal augmentar la "plantilla": al nostre insti, per exemple, i a les assignatures que ens pertoquen (per cert, que el nostre equip directiu no havia previst cap grup de grec a segon de Batxillerat: home, ja sabem que no és tan important com les incommensurables, i mai suficientment ponderades, Física, Matemàtiques o Dibuix Tècnic... però els alumnes que han fet el Grec I, també tenen dret, no?) no li costaria a l'administració educativa cap professor més si impartírem Referents clàssics a segon o Fonaments lèxics a primer... però, clar, xoquem amb l'altra estafa: no tenim prou hores concedides per a donar-les totes.
 En fi, per cremar còleres (infundades?) podeu fer com jo i signar contra eixa vergonya organitzada que és l'encontre de les famílies (per cert, espere que no afavorisquen el model familiar dels legionaris de Crist); perquè no tots els valencians pensem com la senyora Rita et alii. Pegueu-li una miradeta a aquesta pàgina, llegiu el manifest, i si us ve de gust, el signeu, i si no hic pax et deinde gloria.

Per fi, fotos del zero transparent

  Per fi, tenim fotos d'"El zero transparent". Com costa aconseguir-les si no les fas tu mateix, xe. Les que pots veure ací són gentilesa de [Kronos] i de [Gunman], per cert ambdós excel·lents protagonistes de l'obra.

Aquesta última utilitat, FilmLoop Player, l'he treta del sempre bon filó de recursos ñblog (per això, com que és la primera que faig, supose que serà millorable). Si vols veure-les de manera més "tradicional", ves ací o visita la secció Fotos i films, a la barra de la dreta. Valete!

Segona jornada de les jornades

  Ahir es va estrenar, amb l'Espai Cultural de gom a gom i un èxit prou evident, "El zero transparent". El cos artístic va demostrar un any més que les complicacions (abandons d'alguns membres, presses i altres entrebancs) no fan altra cosa que encoratjar-los encara més.
  L'estranya família, la companyia del GTG (Grup de Teatre les Galgues) de l'IES de Pedreguer es mereix una calorosa enhorabona.
  Pròximament, a la secció Fotos i films, una completa galeria d'imatges.

  Pròxima cita: el 21 de juny a les 18,30 h. a l'Espai Cultural: els alumnes de 1r d'ESO de l'assignatura de Dramatització i Teatre posen a escena "Castigats", de Juli Disla. Abans, la presentació del nº 2 de la revista de l'Insti.

 Fins aleshores

[Actualització, 14 de maig] Un avanç de fotos, des de la web de Blai.

Primera jornada de les jornades

  Amb èxit de públic i factura van començar ahir, 3 de maig, les II Jornades Multilingüístiques de l'IES de Pedreguer. Presentació del Director, exhibició en Powepoint de les Jornades, inauguració de les exposicions i superconcert dels Black Diamonds.
  Per veure tota la sèrie, aneu ací (en acabar totes les jornades, les posarem totes a la secció de la dreta Fotos i films.

I recordeu: la pròxima cita, el dijous, 11 de maig, al mateix lloc (Espai Cultural) i a les 19,30: la gran representació de "El zero transparent", una comèdia absurda, interpretada per L'estranya família.
Us esperem.

II Jornades Multilingüístiques

  Ja se senten, ja estan ací... les Segones Jornades Multilingüístiques de l'IES de Pedreguer: teatre, films, exposicions, concerts... Vegeu el tràiler del film del dia 22, "Un urinari per no orinar". I llegiu la programació als comentaris.

Les xicotetes estafes de l'educació (prima pars)

  Encete una sèrie d'articlets sobre aspectes de l'educació que, des d'aquest Departament, considerem millorables i que redundarien en la millora del nostre sistema. Tot està relacionat amb el mateix: la pela. Moltes vegades els nostres benvolguts inspectors només semblen patir pels euros que poden estalviar-se els nostres governants.

  Avui: EL MERAVELLÓS CURRICULUM DE BATXILLERAT!

 A primera vista, semblaria [<zb:break>] que un estudiant de batxillerat té la possibilitat de cursar un munt d'assignatures d'allò més variades i interessants:

Primer de Batxillerat. Assignatures de modalitat. Els alumnes en trien tres.	Història, Història de la Música, Llatí, Grec, Matemàtiques Aplicades, Economia i Organització d'Empreses, Física i Química, Biologia i Geologia, Matemàtiques, Dibuix Tècnic
Primer de Batxillerat. Optatives. Els alumnes en trien una.	Segon idioma, Informàtica, Psicologia, Fonaments lèxics de les ciències i la tecnologia, Imatge-Valencià, Imatge-Castellà

Segon de Batxillerat. Modalitat. Els alumnes en trien tres	Art, Geografia, Economia, Llatí, Grec, Matemàtiques Aplicades, Física, Química, Matemàtiques, Biologia, Ciències de la Terra, Dibuix Tècnic
Segon de Batxillerat. Optatives. Una assignatura	Antropologia, Introducció al Dret, Economia i organització d'empreses, Literatura contemporània (castellà i valencià), Referents clàssics a l'art i la literatura, Informàtica (aplicada a les humanitats o a les ciències), Física Aplicada, Biologia humana, Laboratori, etc.

  Meravellòs, oi!. Però... (sempre hi ha un però. I açò només ho podeu solucionar els pares, els alumnes, els sindicats i eixes associacions de Directors que existeixen per aquí: si no exigiu les coses, les coses van bé... per a qui? No ho sé)... allà pel 96 es signa un flamant "acord de plantilles" entre conselleria i els supersindicats, on, entre altres coses, es posa un límit d'hores per a impartir les assignatures anteriors... i ací rau el problema (sindicats: feu alguna cosa; com vau firmar això?): posem com a exemple pràctic el nostre centre: segons la seua estructura només tenim unes 86 hores per a eixe tipus d'assignatures:

resultat:NOMÉS EN LES DE MODALITAT JA ENS PASSEM DE LES HORES ASSIGNADES A OPCIONALITAT: 88. Això vol dir que ni tan sols es poden donar totes: quina eliminem? No en donem cap de les optatives, tan boniquetes i xules que semblen?

I allò més greu: tenim professorat de sobres per impartir-les.

No hi ha dret! Que algú pose solucions ja!

Salut!

Omnibus vobis, inquieti animi personis, gratias ago!

Mai no hagués pensat que la inclusió d'un article d'un col·laborador pogués aixecar la polseguera que ha aixecat. Com bé diu in vino veritas, això ens reconhorta d'allò més, per tal com és senyal inequívoc de vida intel·ligent i de que, a pesar dels models que la universitat de la vida (sí, Valentina, sí) ens facilita (Tòmbola, Salsa Rosa, Tomates varii...), encara som capaços de mantenir un debat com cal... amb certa educació i amb paraules.

Des d'ací vull agrair la participació de tots aquells que han fet l'esforç de defensar les seues idees, i voldria fer jo mateix algunes matitzacions.

*Pel que fa al primer article, pense que en alguns casos peca de massa apocalíptic: el futur que pinta sona a música tradicional: el vinc sentint des que jo mateix feia l'antiga EGB, però vé de més enllà: vejau si us sonen aquestes afirmacions:

1.„La decadencia es real, no una quimera: es frecuente encontrar 20 faltas de ortografía en un mismo trabajo literario de los últimos cursos..." (Noël DESKA, Un gâchis qui défie les réformes: l"enseignement secondaire)

2.„Cada vez que se hace un sondeo para saber qué está bien organizado en el cerebro de un joven, se siente uno confuso ante la pobreza intelectual de los alumnos o de los diplomados escolares y bachilleres superiores... Con los trabajos de un examen de bachillerato se haría un rico florilegio de majaderías" (Jules PAYOT, La Faillite de l"enseignement)

Oi que són afirmacions d'avui i de sempre?... Doncs la primera és de de 1956 i la segona de 1937. Que encara us semblen massa modernes? Llegiu, doncs, aquesta: .„Hemos de confesar que a veces recibimos cartas o reclamaciones de individuos poseedores de este título (el de bachiller) y cuyo estilo y ortografía brindan la prueba de una vergonzosa ignorancia" (CUVIER, presidente de la Comisión de Instrucción Pública). Mola, eh? És de... 1820 (!!!).

*Pel que fa al fracàs escolar, és un tema tan candent que necessitaria d'un altre debat: ha fracassat més aquell amb tres títols universitaris que té un contracte de treball temporal i cobra menys de 1000 €, està separant-se de la dona o no se sap relacionar amb les persones... o aquell que, sense acabar el batxillerat ha muntat una empresa de fontaneria, per exemple, té unes relacions estupendes i una vida familiar d'allò més complaents? Qüestions de prioritats, no?

Són fiables, d'altra banda, els famosos informes PISA? Els resultats d'aquest informe hagueren estat els mateixos per exemple si els haguesen fet els alumnes del 4t B de l'any passat que si els hagueren fet els de 4t A? Reflexioneu-hi.

*Quant a les faltes d'ortografia, si reviseu tots els comentaris que ha suscitat l'article de Blai (inclòs aquest) poca gent es lliura d'estar lliure del pecat ortogràfic... Però això té fàcil solució, i ja l'apuntava Blai: llegir (és barat i força instructiu!).

*En fi, una cosa evident: no és necessari tenir el títol de Batxillerat: actualment hi ha una oferta aclaparadora de cicles formatius i altres alternatives que fan innecessari estar aparcat a una aula de Batxillerat. De fet, i això ho sabeu tots, en acabar ESO, els alumnes reben un informe en què s'aconsella què pot fer l'alumne: per què algunes persones no n'heu fet cas? Tots els qui esteu en Batxillerat havieu rebut eixe consell? Per què l'heu ignorat?

Per cert, i per acabar, Blai, si no has quedat massa esgotat contestant tots els comentaris que t'han fet, que sàpies que pense demanar-te més col·laboracions: aquest humil bloc t'ho agrairà: el dia abans de la publicació del teu article havia tingut 25 visites, el dia de la publicació (19 de març), 43, el dia 20, 72; el dia 21, 90; el dia 22, 178; el dia 23... 305 (!!)... i encara continuen... Això sí, poca cosa et podrem pagar... No tenim pressupost...

El dit, gràcies a tots, i podeu seguir vertint les vostres opinions.

Sitis boni, et non faciatis rem quam ego non facerem...

Jornades Multilingüístiques

Segueix en marxa la preparació de les II Jornades Multilingüístiques de l'IES de Pedreguer.

  A la darrera reunió vam perfilar més o menys el calendari:

PRIMERA QUINZENA DE MAIG:

• Presentació en Powerpoint de les Jornades
• Exposicions de Plàstica, Tecnologia i Biologia de treballs dels alumnes
• Super concert de rock a càrrec dels Black Diamonds
• Representació teatral a càrrec del grup de teatre de l'Institut "L'estranya família", secció majors del GTG (Grup de Teatre les Galgues) de l'IES Pedreguer

FINAL DE CURS (21 O 22 DE JUNT):

• Presentació de la revista de l'Institut
• Representació teatral a càrrec del grup de teatre del Centre "Els Galguets", secció menys majors del GTG.

I més coses...

A petició dels components del grup, ací va una instantània de la meitat del grup:

          No us preocupeu, no són perillosos (je, je)... i sonen bé i tot. Falten altres integrants del grup (no dispose de foto): Karmen, Noèlia i Ferran.

(Contents?)

Hebdomadalia nuntia (Id. Febr. - a. d. XIII Kal. Mart.)

Aquesta setmana el més ressenyable ha estat la celebració d'elecció de nou Director. Dimarts passat, a les 11,30 es reunia la comissió de baremació, i triava l'unic candidat presentat, en Francesc Mulet.

Digueu-me tiquismiquis, però un procès com aquest, que porta a l'elecció d'aquell que ha d'encapçalar la vida i el projecte del centre (segurament durant 9 anys), m'ha sabut a assèptic i anodí: quants alumnes s'han assabentat de que hi havia eleccions? I pares? Els professors ens vam assabentar quan ja s'havia tancat el termini per presentar candidatures: és com si hagués eleccions a President i només s'enteraren la família del candidat i quatre més, a banda de la comissió encarregada de donar el vist-i-plau.

Serà per antic, però hom ha viscut fins a 6 procesos semblants (4 d'ells com a membre d'una candidatura) i les coses no eren així. Pense que el procès és poc participatiu i reaccionari.

L'esmentada comissió estava formada per 4 representants de l'Administració (actuant com a president el senyor cap d'inspecció), una mare, una alumna i dos professors. Mentre el cap d'inspecció feia una ferma apologia del sistema d'elecció (adduïa que s'ha de creure en els procediments; no estic d'acord: si els procediments són dolents, s'ha de intentar canviar-los) i a l'altre inspector només li cridava l'atenció que el projecte del candidat estiguera en valencià i propugnara una escola valenciana (què voldrà? que es propugne una escola murciana, posem per cas?), qui signa açò, present com a representant del Claustre, raonava la seua puntuació així:

Vaja per endavant la meua opinió sobre el procediment emprat per a l"elecció de Director, recollit a la LOCE i que, malauradament, no canvia massa amb la LOE (tot i ser important el matiç de que amb aquesta última el vot de qualitat ja no recau en l"Administració, sinó en la comunitat educativa, que és, al cap i a la fi, qui ha de patir les actuacions dels candidats). Considere millor el sistema LOGSE o l"anterior, on, al si del Consell Escolar, era la pròpia comunitat qui avaluava els candidats, podent confrontar en persona tot allò que els virtuals directors havien posat per escrit i que tan literari i fantàstic queda sobre el paper.

Perquè ací rau el quid de la qüestió: no té massa sentit opinar sobre un sol programa de Direcció: és evident que si el candidat està mínimament interessat, haurà acomplert rigorosament els items que la normativa demana, ho haurà embellit pertinentment amb la socorrida tècnica de "copiar i pegar" (no cal més que revisar totes aquelles convocatòries on s"exigeix la presentació d"un projecte o una memòria: accés a càtedres, a inspecció, etc.), i, si, a més, per circumstàncies personals, ja coneix la realitat del Centre, doncs, "miel sobre hojuelas". Per això, simplement comprovant que acompleix cadascun dels punts que exigeix la normativa, podríem estalviar els paripés i donar directament l"apte.

Perquè, evidentment, ningú mínimament sensat posaria pegues a allò que es descriu al programa del candidat, si haguera d"opinar-hi i no es conegueren les persones que signen. Però com, en aquest cas, es poden comparar les paraules escrites amb l"actuació efectiva, es pot donar una opinió menys asèptica.

En línies generals, el programa és equil·librat, es nota (evidentment) un coneixement bo de la situació del Centre i de la normativa vigent, i es nota l"experiència, les lectures i els cursets portats a terme pel candidat. D"altra banda, es detecten trets de la tècnica de "copiar i pegar" que esmentàvem més amunt (a la p. 32 es parla d"una Directora, d"una Vicedirectora i d"una coordinadora de secundària), alguns objectius que casen malament amb la pràctica portada a terme i algunes carències que, al meu parer, no haurien de presentar els qui desitgen encapçalar un projecte de direcció modern, participatiu i de progrés (que hauria d"afavorir la potenciació de l"autonomia de centre, de la participació efectiva d"alumnes i pares –al RRI, per exemple-, de la "combativitat" amb l"administració o de col·laboració a nivell de país –amb l"associació de Directors, per exemple).

Finalment, el candidat passava la primera prova amb un 7 (s'ha de dir que la puntuació va ser consesuada, tot i resultar curiós que els membres de la comunitat educativa vam puntuar més baix que l'administració)

En fi, que ja tenim Director (l'enhorabona, Francesc). Que no ho sabies? No m'estranya.

[Per cert, el resultat encara no ha estat fet públic]

Hebdomadalia nuntia (postridie Non. - a.d. IV Id. Feb)

 Tres assumptes han destacat aquesta setmana a l'Institut.

• Estrenàvem setmana amb les notícies referents a la inundabilitat del terrenys on s'ubica el nostre centre (com si no se sabera pertot arreu que estem en zona d'aiguamolls). Sembla que una maledicció es cerneix sobre els terrenys del nostre Institut: veieu, si no, les baquetades que es van haver de pegar per aconseguir-los. Descansarem alguna vegada?
• Enguany hi ha eleccions de director al Centre. Aquesta setmana s'ha constituït la Comissió que haurà de baremar l'única proposta presentada, la del nostre director actual, en Francesc Mulet. El procediment ha creat cert estupor, per tal com la conselleria va publicar l'ordre en què establia el termini de presentació de candidatures amb "nativitat i alevosia", el 21 de desembre, deixant com a últim dia de presentació el 12 de gener: por de que entre en funcionament la nova llei d'educació que li lleva a l'administració la prerrogativa de triar director? Segons la inspecció és per tal que no se solapen els cursets que han de fer els candidats aprovats amb la tasca burocràtica dels mesos de maig i juny: però no és el mateix que passa quan es convoquen oposicions i els qui formen els tribunals han de deixar totes eixes tasques per constituir-los? D'altra banda, al Centre tampoc no s'ha enterat ningú, tot i que l'equip directiu té com a una de les seues funcions "donar a conéixer i difondre de forma pública i suficient a tota la comunitat educativa, la informació sobre normativa, disposicions legals i assumptes d'interés general o professional que arribe al centre"... Un despiste... lleig, però despiste (almenys això volem pensar).
• Tot el Departament d'Educació Física i un bon grapat d'alumnes estan de "setmana blanca". La resta de departaments han hagut d'acoplar les seues programacions. En el nostre cas canviant exàmens ja previstos des de principi de curs. Hauríem de racionalitzar una miqueta les activitats extraescolars? Els pares estan d'acord en que els seus fills perden entre 30 i 32 hores de classe, però posen el crit al cel cada vegada que tenim un pont d'un dia? Els preocupa la pèrdua de classes o haver d'"aguantar" la jovenalla a casa? Reflexionem-hi...