Atena i Ares. El període primitiu II

Posa el nom i contesta les obligatòries almenys:

Tema 5. Hades; Homer, l'Odissea

Ja saps, omple tots els camps i no oblides posar el nom.
Sort!

Tema 3: Zeus i Hera. Període primitiu I

Recorda omplir tots els camps.

Tema 2. Cronos i geografia

No oblideu posar el nom!

Material per a enguany

  Ave, egregii et praeclari discipuli!

Enguany, a banda de poder tenir el material en dossiers, pels quals haurieu de pagar 10 € (excepte en Grec de 1r, en què emprem llibre de text), podeu baixar-los de la xarxa o portar un CDRom on es pot gravar tot.

  Per al proper dilluns, 18 de setembre, convindria que portàreu decidit com aneu a aconseguir el material de classe:

 (1)Portant 10 € (alumnes de llatí i els de grec de 2n) i rebent els dossiers fotocopiats.

(2)Portant un CDRom verge, per copiar el material o portant 2 € per tal que es faça càrrec el Departament.

(3)Descarregant-se"l de les adreces que apareixen més avall.

[els alumnes de Grec de 1r no paguen res, per tal com empraran llibre de text: Grec, 1. Ed. Castellnou]

  Podeu descarregar-ho tot des de les següents adreces electròniques:

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/interest.htm: seguiu les instruccions que s"hi especifiquen;

http://cyberiespedreguerllati.zoomblog.com/: busqueu l"article "Material per a enguany".

            O anant als links que us especifique a sota:

1r. Batxillerat Llatí:

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llatext1.rar: continguts (llibre de text);

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llaexer1.rar: exercicis;

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llavoc1.rar: vocabulari;

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llarefors1.rar: exercicis de reforç.

1r. Batxillerat Grec:

A banda del llibre de text seria interessant descarregar-se el següent document: http://in.solit.us/archives/download/3158, un apèndix gramatical, elaborat a partir de material de Gramàtica grega del Projecte Palladium, Gramàtica grega de Carlos Cabanillas i Gramàtica grega d"Álvaro Ortolà i completat per aquest Departament.

2n. Batxillerat Llatí:

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llatext2.rar: continguts (llibre de text);

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llaexer2.rar: exercicis;

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llaannex2.rar: annexos;

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/llarefors2.rar: exercicis de reforç;

http://perso.wanadoo.es/walaferrus/ALGUNESPROVESSELECTIU.htm: proves de selectiu.

Emprarem també el diccionari de l'enciclopèdia catalana Llatí-Català (tot i que, per qüestions de pressupost també podeu usar el de VOX, més barat, però no de tanta qualitat)

2n. Batxillerat Grec:

http://in.solit.us/archives/download/3157: Textos que es treballaran a classe: dues carpetes, la primera amb quatre textos per anar introduint temari nou i repassar el temari del curs passat i la segona amb l'Apologia de Sòcrates comentada i anotada;

http://in.solit.us/archives/download/3155: Pràctiques per a grec sobre l'apologia de Santiago Carbonell Martínez; Llista d'ètims que apareixen a l'obra; Models de selectiu resoltos; Classificació morfològica del vocabulari de l'obra; Forma de puntuar i temari del selectiu (aquests darrers 4 són de Iaenus, col·laborador de culturaclasica.com); Examen de les PAU de 2006; i El vocabulari de l'apologia: paraules, paràgraf on eixen i forma en què apareixen, freqüència d'aparició i significat, anàlisi morfològica i derivats (aquests tres darrers items a omplir per l'alumne), tot elaborat pel grup de treball de Cultura Clásica de Sagunt: Tica Agut, Xaro Marco i Amparo Moreno;

http://in.solit.us/archives/download/3153: Els temes de cultura de Grec II elaborats pel Grup Stoà, Josefa Sanchis, Neus Cabrera, Vicent Bellver i Octavi Ballester;

http://in.solit.us/archives/download/3154: Preposicions en composició; Apèndix gramatical (si només voleu aquest apartat el teniu en la secció Grec de 1r.; Verbs polirrizes; Verbs que poden portar un participi predicatiu; Verbs que poder regir genitiu.

En Grec, II, és també molt recomanable aquest llibre: "Apología de Sócrates", de Mª José Crespo i Charo Marco, en Editilde. El podeu encomanar a les llibreries o ací.

També emprarem el diccionari Griego-español de VOX.

Altres enllaços interessants per aquesta assignatura:

• Tot sobre Sòcrates (inclou una traducció al castellà de l'Apologia)
• Tot sobre Xenofont, de culturaclasica.com , o del projecte Apol·lo
• Etimologia del vocabulari de l'Apologia, d'Àlvaro Ortolà
• Traducció anotada en castellà de l'Apologia

FALTEN 13 DIES....

L'últim de Rodríguez Adrados

  Rodríguez Adrados publica Ni griego ni latín a EL PAÍS, un ditirambo (l'enèsim) contra l'absència de les nostres assignatures als plans d'estudi. És interessant. Pegueu-li una miradeta.

Solució a l'últim repte

  Tot i l'ampliació del termini, aquest darrer repte del curs ha tingut escassa participació. Potser el curs vinent haurem de canviar una miqueta la dinàmica (alguns reptes necessitaven manejar molta informació, i saber-la buscar molt bé: per això, els reptes que més participació han tingut han estat aquells en què es preguntaven coses molt directes -com el del garum, per exemple-; però no volia fer-ho així, perquè això només requeria buscar en qualsevol enciclopèdia o al google, i tampoc no era això... Bo, ja veurem el curs vinent).
 Pel que fa a la solució de l'assassinat de l'esclava, el culpable era... <zb:break>  Mendax, el soldat: ni les insulae disposaven d'habitacions amb bany, ni l'espasa hispaniensis media tants peus (4 peus = 120 centímetres) de llargària; eren uns 80 centímetres.

Simulator, el xiquet, mentia pel que fa a la data: els Jocs Apolinars no s"iniciaven a. d. IV Non. Iul., sinó a. d. III Non. Iul.
Fallax, el senador, mentia quant a l'elecció del tribú de la plebs; aquesta elecció era tasca de l'assemblea dels plebeus.

 Falsula, l'esclava, no podia casar-se mitjançant cerimònia oficial.
 I Fictus, el gladiador secutor, no portava proteccions a les dues cames, sinó sols a una.

És interessant fer notar que algun dels participants (concretament, Blai) no tan sols ha vist més mentides, sinó que ha fet curioses observacions:

"Després de la meva investigació he arribat a la conclusió que els interrogats han dit les següents mentides:MENDAX: La longitud del gladius hispaniensis en peus és d"1.64 ft (o siga, 50 cm [potser una miqueta més gran]).Com el soldat viu en una insula és impossible que dispose d"una letrina a la seva habitació. El soldat hauria anat a "esplaiar-se" a les letrines públiques més pròximes.SIMULATOR:Els Jocs Apolinars no s"iniciaven el dia a. d. IV Non. Iul., sinó el dia a. d. III Non. Iul.La possibilitat que el pedagog grec del xiquet l"hagi acompanyat durant les festes és bastant remota [però no impossible].FALLAX:Com a senador, i per tant, patrici, és impossible que hagi participat en l"elecció del tribú de la plebs, la qual la portava a terme l"assemblea dels plebeus.L"elecció dels generals així com les inspeccions a les magistratures serien portades a terme per l"emperador (Octavi August) i no pel senat [en realitat, sobre el paper sí que ho feia el senat, així que això no era una mentida; altra cosa és que els "suggeriments" de l'emperador anaren a misa].FALSULA:Una vegada emancipada no necessita el consentiment del senador per contraure matrimoni amb Mendax. A més, els soldats (fins a la fi del principat) no podien contraure matrimoni legal.FICTUS:Els secutores no portaven proteccions a les cames, sinó que portaven una única protecció anomenada ocrea.A més, resulta estrany el poc respecte que mostren la majoria dels interrogats cap a la figura d"un ex censor, magistrat àmpliament respectat i admirat i amb una gran dignitas i auctorictas.Per tant, després d"analitzar les declaracions dels principals sospitosos, jo diria que l"assassí és Fallax el senador, ja que ell és qui més mentides ha dit [com hem vist, el senador n'ha dit menys que el soldat, però els raonaments són impecables: enhorabona!!]."

Al voltant del codi (da Vinci, quin anava a ser?)

 Un company, i tanmateix benvolgut, professor de Filo, Miquel Àngel, m'envia una proposta de curiositats clàssiques al voltant d'El Codi da Vinci: "El arquetipo que mejor se adapta a (...) Jesús es el dios egipcio Osiris, consorte de Isis. (...) Algunos manuscritos primitivos utilizan, en vez de Christos (el ungido), Chrestos (término griego que significa bondadoso o amable). Éste es uno de los epítetos adscritos tradicionalmente a Osiris. Viene al caso recordar que en Delos hay una inscripción a Chreste Isis" (Picknett, L. & Prince, C: La revelación de los Templarios (1998, Martínez Roca, MAD). Reflexionem-hi!
 I, de postres, ens recomana una curiosa web, Proel, Promotora Española de Lingüística,"Promotora Española de Lingüística (Proel) es una organización registrada en el Ministerio del Interior, que colabora con varias entidades, especialmente con la organización internacional SIL (SUMMER INSTITUTE OF LINGUISTICS, en castellano ILV--INSTITUTO LINGÜÍSTICO DE VERANO), para impulsar el desarrollo lingüístico de las lenguas minoritarias, tanto en España como en el mundo". No es perdeu el mapa "Alfabetos de ayer y de hoy"

El mes vinent, les PAU (quina guerra!)

 S'acosten irremissiblement les PAU. A l'Insti, els estudiants de segon de Bat tenen la setmana vinent ocupada amb exàmens. Si voleu veure uns models d'exàmens de selectiu i uns quants consells, seguiu llegint
Ací teniu els 4 darrers textos que han eixit a les PAU (PAU i selectiu és el mateix; jo és que encara empre termes antics, xDD).

SETEMBRE 2004

EXERCICI A

La religió dels germànics

Germani multum ab hac consuetudine differunt. Nam neque druides habent, qui rebus divinis praesint, neque sacrificiis student. Deorum numero eos solos ducunt quos cernunt et quorum aperte opibus iuvantur: Solem et Vulcanum et Lunam.

(CAES. Gal. VI, 21)

A)TRADUCCIÓ

B)QÜESTIONS:

1.Anàlisi sintàctica del text

2.Anàlisi morfològica de les següents formes que figuren al text: qui, rebus, divinis, iuvantur.

3.Formeu un mínim de 5 verbs llatins per modificació preverbial, i almenys 5 paraules evolucionades a partir d'ells en qualsevol llengua oficial de la Comunitat Valenciana, sobre differunt i ducunt

4.Lírica romana o l'Oratòria

 

EXERCICI B

Les edats de l"home: l"Edat d"Or

Aurea prima sata est aetas, quae vindice nullo,

sponte sua sine lege fidem rectumque colebat.

Poena metusque aberant nec verba minantia fixo

aere legebantur, nec supplex turba timebat

iudicis ora sui, sed erant sine vindice tuti.

(OV. Met. I, 89-93)

A)TRADUCCIÓ

B)QÜESTIONS:

1.Anàlisi sintàctica del text

2.Anàlisi morfològica de les següents formes que figuren al text: lege, colebat, tuti, quae.

3.Formeu un mínim de 5 verbs llatins per modificació preverbial, i almenys 5 paraules evolucionades a partir d'ells en qualsevol llengua oficial de la Comunitat Valenciana, sobre legebantur i colebat

4.Historiografia o Teatre

 

JUNY 2005

EXERCICI A

Hanníbal es dirigeix cap a Itàlia a través dels Alps

Ad Alpes postea venit, quae Italiam ab Gallia seiungunt et quas nemo umquam cum exercitu ante cum praeter Herculem transierat. Loca patefecit, itinera muniit, efficit ut elephantus ornatus e aire posset.

(NEP. Han. 3)

A)TRADUCCIÓ

B)QÜESTIONS:

1.Anàlisi sintàctica del text

2.Anàlisi morfològica de les següents formes que figuren al text: exercitu, ornatus, quas, transierat.

3.Formeu un mínim de 5 verbs llatins per modificació preverbial, i almenys 5 paraules evolucionades a partir d'ells en qualsevol llengua oficial de la Comunitat Valenciana, sobre venit i transierat

4.Èpica o Teatre

 

EXERCICI B

A Plini el Jove no li agradaven els jocs del circ romà

Circenses erant; est genus spectaculi quo ne levissime quidem teneor. Ego capio aliquam voluptatem, quod hac voluptate non capior. Ac per hos dies libentissime otium meum in litteris colloco, quos alii otiosissimis occupationibus perdunt. Vale.

(PLI. Cartes, IX, 6)

A)TRADUCCIÓ

B)QÜESTIONS:

1.Anàlisi sintàctica del text

2.Anàlisi morfològica de les següents formes que figuren al text: otiosissimis, voluptate, hos, teneor.

3.Formeu un mínim de 5 verbs llatins per modificació preverbial, i almenys 5 paraules evolucionades a partir d'ells en qualsevol llengua oficial de la Comunitat Valenciana, sobre capio i colloco

4.Historiografia o Lírica

 

SETEMBRE 2005

EXERCICI A

Cèsar arriba a Còrdova i Gades se li entrega; per això, una legió abandona Varró

His cognitis rebus, altera ex duabus legionibus, quae vernacula appellabatur, ex castris Varronis adstante et inspectante ipso signa sustulit seseque Hispalim recepit; atque in foro et porticibus sine maleficio consedit.

(CAES. Civ. II, 20)

A)TRADUCCIÓ

B)QÜESTIONS:

1.Anàlisi sintàctica del text

2.Anàlisi morfològica de les següents formes que figuren al text: maleficio, inspectante, altera, sustulit.

3.Formeu un mínim de 5 verbs llatins per modificació preverbial, i almenys 5 paraules evolucionades a partir d'ells en qualsevol llengua oficial de la Comunitat Valenciana, sobre sustulit i inspectante

4.Historiografia o Oratòria

 

EXERCICI B

Sempre veiem la palla en el muscle aliè, no la biga en el nostre

Peras imposuit Iuppiter nobis duas:

propriis aliam repletam vitiis post tergum dedit,

alienis ante pectus suspendit gravem aliam.

Hac re videre nostra mala non possumus;

alii simul delinquunt, censores simus.

(FEDRE. Faules, IV, 3)

A)TRADUCCIÓ

B)QÜESTIONS:

1.Anàlisi sintàctica del text

2.Anàlisi morfològica de les següents formes que figuren al text: peras, gravem, nobis, delinquunt.

3.Formeu un mínim de 5 verbs llatins per modificació preverbial, i almenys 5 paraules evolucionades a partir d'ells en qualsevol llengua oficial de la Comunitat Valenciana, sobre imposuit i dedit

4.Oratòria o Teatre
[Si voleu veure més textos, aneu ací]

 I una curiositat:

FREQÜÈNCIA DE TEMES GRAMATICALS EN LES PAU

(des del 97 i en els textos que no són de l'antologia)

Ablatius absoluts: 8 voltes

Oracions de relatiu: 14 (1 final + subjuntiu)

Infinitius: 6

Quod: 2 (causals)

Temporals: 1

Ne: 1

Qua (final): 1

Cum: 1

Ut: 2 (completius)

Seguint amb els esquemes, ací teniu els del ne:

[-Si observem, podem dir que el "ne", com a conjunció, no és altra cosa que la negació de l""ut" no marcat

-Quan el "ne" o l""ut" completius depenen de verbs de negació, temor o prohibició intercanvien els seus valors: el "ne" es fa positiu (que) i l""ut" negatiu (que no)

 

PRACTICA:

·          quamdiu affuit, ne qua sibi statua poneretur, restitit

Caesar legatos misit, ut socios adiuvarent et ne pueri perirent fame]

Per veure més esquemes, visita aquesta web.
  I recorda: el Selectiu no és tan dur com el pinten. Ànims i a per ells!

Accepta el repte (sex, et ultimus)!

  Últim repte del curs... Els ànims han anat decaiguent... Al cinqué només ha contestat un alumne, Blai (la solució d'aquest repte al final de l'article).
  Per aquest darrer repte, us llance una investigació policial: qui és l'assassí?
  Termini: com que és l'últim, teniu més temps: el 9 de juny.

  Estem a l'any 754 des de la fundació de Roma. A l'urbs s'esta celebrant el segon dia dels jocs Apolinars (pridie Non. Iul.). Després d'un banquet a l'aire lliure, ha aparegut sota les restes del menjar el cadàver d'una esclava. Pels voltants només estaven un soldat de permís, un nen de 12 anys, un senador amb una esclava i un gladiador. Tu, un ex censor, t'encarregues de la investigació i només tens una pista: l'assassí és un mentider redomat... el problema és que els 5 sospitosos són uns mentiders. Després de les declaracions has d'endevinar qui és l'autor: serà aquell que més mentides ha dit (tots menteixen): fes l'informe, assenyalant l'assassí i les mentides que han dit tots.

 Extractes de les declaracions: <zb:break>
MENDAX (soldat, viu a una insula): "a l'hora del crim estava a ma casa netejant la meua espasa hispaniensis, procurant no tallar-me amb el seu doble fil, i deixant ben relluents els seus 4 peus de llargària. Després, com que durant les festes he begut massa vi, tenia la panxa descomposta i he estat una bona estona assegut a la latrina de la meua habitació"
SIMULATOR (nen entremaliat): "des que van començar les festes, a. d. IV Non. Iul., que no m'he separat del meu pedagog, el més pesat dels esclaus grecs que he vist en ma vida"
FALLAX (senador): "però quina poca vergonya! Goses dubtar de la meua honradesa. Estic ací descansant una miqueta de les meues àrdues obligacions, després de nomenar un general amb els meus companys, els patres conscripti, i d'haver fet una inspecció dels magistrats (sense comptar l'elecció del tribú de la plebs que havia quedat vacant) i tu, miserable ex censor, goses desconfiar de mi!"
FALSULA (esclava del senador... i més coses): (en veu baixa, espantada) "ai, senyor, no ho dirà a ningú, veritat? Estava complaent el meu senyor, Fallax, ja que m'ha promés la manumissió. Després de tot, no és tan dolent satisfer les seues necessitats naturals, no? A més, després d'açò m'ha promés que podré casar-me, mitjançant coemptio, amb el meu benvolgut Mendax"
FICTUS (gladiador secutor): "pocasolta, el meu lanista et pot provar que he estat tota la jornada posant a punt les armadures de les meues cames, ja que demà hi ha espectacle a l'arena de l'amfiteatre. Deixa'm estar o t'aventaré".

 Quines són les mentides? Qui n'ha dit més? Qui és, per tant, l'assassí? Eh?, eh?, eh?

SOLUCIÓ A L'ÚLTIM:

CORNELLA: Cornix / MUSSOL: Nictímine / VACA: Io, Ocíroe / VEU: Eco / FLOR: Narcís, Jacint / RATS PENATS: filles de Mino / SERPS: Cadmo i Hermíone / PEDRA: Bato / ESTÀTUA: Níobe. El 10, corb, no era un corb (lapsus teclae), sinó un cérvol i la resposta era Acteó.
  Més informació en Les Metamorfosis, d'Ovidi i en

http://personal5.iddeo.es/dimor/eva/mitologia/a.html

Versions originals (...molt originals)

  Segurament, tots els que ens dediquem a l'ensenyament, tenim la nostra col·lecció de "xorradetes" que els alumnes ens contesten als exàmens.
  De la meua col·lecció particular, només us deixaria dues perletes de 4t d'ESO (no patiu, no diré noms, quedaria molt lleig), i no tenen per què ser d'aquest any, oi? En una pregunta d'omplir buits, uns alumnes van contestar el següent:

Les portes del palau d'Hades estaven custiodades pel gos de tres caps, el ca ________ <zb:break> galló (!)

La més famosa rebel·lió d'esclaus va ser la liderada pel gladiador _________ Manolete (!!)

  Açò em ve al cap després de rebre una adreça electrònica, remesa per una de les nostres visitants, Madulain i que us recomane visitar: hi ha versions molt originals del que volien dir els romans en el seu idioma. (No us perdeu tampoc les contestacions a altres assignatures: Barítono: es el que lleba la barita, o sea el que dirije a los otros (sic) (!!!)

  Si en coneixeu altres, feu-les arribar. Ah, també valen les perletes professorals, que sé que l'any passat feieu llistes, pillets...

Accepta el repte (quinque)!

  Bé, acabat el termini del quart repte, toca el cinqué. A veure si aquest el contesteu més gent: tant poc necessitats esteu de positius? Ai, ai, ai! Abans que res, us deixe la resposta de l'únic participant (qui serà? Punja el link), per l'extensió i la qualitat:

"1.- L'errada en l'article d'E. Ekáizer està en el Quid de Quid prodest? (el quid de la qüestió està en el quid, xDDDD), que hauria d'ésser Cui prodest scelus, is fecit: A qui afavoreix el crim,  aquest l'ha fet. [ací es produeix una contaminació amb "Quid pro quo", que és el que comentava jo d'"El silenci dels anyells"]

2.- He trobat dues errades relacionades amb el llatinisme "urbi et orbi" [i l'altre que solen usar molt i malament és "veni, vidi, vici"]:

a) La primera està relacionada amb el sentit i el cas en que va el llatinisme: ací, l'expressió "urbi et orbi" s'hauria d'haver posat en ablatiu (o siga, urbe et orbe) i no en datiu. Ací tens l'enllaç: http://www.elojodigital.com/politica/2006/04/03/1034.html

b) La segona errada està relacionada amb un error de l'autor del text, que en aquest cas denota una falta de coneixement del llatinisme (o potser un lapsus litterae), es tracta de l'expressió "urbi et orbi" que en l'article apareix com a "urbi et orbe". A cí en tens l'enllaç: http://elmundodeporte.elmundo.es/elmundodeporte/2003/08/10/futbol/1060528899.html

3.- El mes d'abril (aprilis) estava dedicat a Venus, i constava de les següents celebracions (entre altres):

a) 1 d'abril: festes de Venus Verticordia i de la Fortuna Viril: les dones es reunien en un lloc on corria l'aigua fresca i cremaven encens en honor de les deesses, en aquesta cerimònia es prenia "adormidera" mòlta mesclada amb llet i mel.

b) 4-10 d'abril: Megalenses: festes de Cibeles. Eren unes festes coloristes i animades. Aquests dies es  portava la seva imatge pels carrers de Roma asseguda en un carro tirat per lleons al so de la música. Eren típiques d'aquestes festes les representacions teatrals.

Finalment, l'últim dia de festa, es celebrava la carrera de cavalls al Circ Màxim, amb una posterior processó al voltant d'aquest.

c)12-19 d'abril: Cerialia: festes de Ceres (Dèmeter). Eren dies de gran alegria on es celebrava l'invenció de l'agricultura per part de la deessa i el retorn de Proserpina amb sa mare.

d)13 d'abril: idus d'abril, dia dedicat a Júpiter Victor.

e)21 d'abril: festa de les vestals, sacerdotesses dedicades a Vesta.

f)23 d'abril: vinalia, festes en honor de Júpiter, al qual es demana la protecció de les vinyes.

g)28 d'abril: floralia. Dia de la consagració de la deessa Flora, divinitat de les flors, el arbres fruiters i el vi. Era una festa de caràcter popular, celebrades de forma especial per les prostitutes. Duraven fins al 3 de maig. La gent es vestia amb roba multicolor, imitant les flors del camp. En aquest dia les prostitutes ofereixen roses a la deessa i menta, ja que aquesta té qualitats afrodisíaques.

Per a més informació sobre les festes visitar la web culturaclasica.com: http://www.culturaclasica.com/agenda_pagana/aprilis.htm#a30

La conclusió seria que els romanets i les romanetes eren prou donats a

les festes, ja que com es pot observar hi havia dies en que coincidien

diverses festivitats. Ja està, açò és tot. Salve, amicus!!!"

I ara el cinqué repte: investigació mitològica. Ja saps que aquests antics eren molt donats al travestisme, usaven més disfreces que el Mortadelo, de manera evident el senyor Júpiter... Però hi havia molts altres que eren obligats a canviar de forma per qualsevol cabreig dels divins. Seria molt fàcil dir-te uns quants personatges i que em contestares en què van ser transformats... per això, ho farem a l'inrevés: et dic la cosa o animal en què van ser convertits i tu hauràs de dir-me: el personatge en qüestió i una xicoteta explicació del mite:

cornella o gralla / mussol / vaca / pedra / corb / veu / flor / rats penats / serps / estàtua

Termini: 12 de maig. Ànims!

Accepta el repte (quattuor)!

  Bé amics, aquest últim repte ha estat poc contestat: només dues persones, Blai i Sofia. Tan difícil era? Bé, una miqueta complicat. A continuació us deixe la solució:

1)Corpore sano -en un cos sà- (de "mens sana in corpore sano": "ment sana en un cos sà")	A)Xampú: "empra'l i tindràs un cos d'allò més sà"
2)Vincit qui se vincit: "venç aquell que es venç"	B)Cervessa Buckler sense alcohol: "si tu vols, pots deixar la cervessa amb alcohol"
3)Qui resistit, vincit: "qui resisteix, guanya"	C)Lema de C. J. Cela, Nobel de literatura: "la constància obra miracles: fins i tot pots arribar a tindre el Nobel"
4)Omnibus mobilibus mobilior sapientia: "la saviesa és la més mòbil de totes les coses mòbils"	D)UNED: "unió perfecta de saviesa i educació a distància, la més mòbil de totes les educacions"
5)In vino veritas: "la veritat és al vi"	E)Vins de la Manxa: "incitant a emborratxar-nos? Només els borratxos (i els nens) diuen la veritat"
6)Vade mecum: "ves amb mi"	F)Pasta dentífrica: "per tindre una dentadura perfecta, porta'l sempre a sobre!"
7)Alea jacta est!: "la sort està tirada!"	G)Vi Ribera del Duero: "aquest lema no l'entenc massa aplicat als vins: només és qüestió de sort encertar amb un bon vi?"
8)Festina -afanya't- (de "Festina lente!: "afanya't lentament!")	H)Rellotges: "bonic joc de paraules, relacionant la rapidesa amb el goig de fruir lentament d'un gran rellotge"
9)Veni, vidi, vici: "vaig venir, vaig veure, vaig véncer"	I)Marlboro: "treure el paquet i triomfar, tot és una?
10)quorum: "dels quals"	J)Colònia: "trobe que en aquest cas els molava tenir un nom llatí"
11)Forum: "fòrum, plaça pública"	K)Exposicions i actes culturals a Barcelona: "cal explicar-ho?"
12)Non plus ultra: "no més enllà"	L)Cava Codorniu: "més enllà d'aquest cava no hi ha res"
13)Dura lex -dura llei- (de "dura lex, sed lex": "la llei és dura, però és la llei")	M)Gots de vidre: "ací és evident que només interessava la primera part del sintagma: la duresa del vidre, tot i que també pot fer referència a la dita: "ser una cosa de llei""

  Anem a pel quart repte: com que tenim més temps (vacances de pasqua pel mig), el repte serà una miqueta més complicat: investigació periodística, i el termini de presentació serà el 28 d'abril.

  Usar un llatinisme sempre dóna com una nota de cultura, de sapiència, de senyoriu...; que diguen d'algú que "sap llatí" és tot un indici d'astúcia o de saviesa; em comenta una alumna de Batxillerat que està de moda tatuar-se frases en llatí; fins als grans magatzems Harrod tenen lema en llatí (omnia omnibus ubique)... I després semblem planyideres aquells que considerem que aquesta matèria hauria de ser obligatòria, almenys per a aquells estudiants que vulguen dedicar-se a un Batxillerat Humanístic.

  Només per evitar les ficades de pota que cometen aquests periodistes que, volent donar-se-les de cultes, inclouen de tant en tant una fraseta o un adagi en llatí, i donen a llum una cosa sense sentit i totalment incorrecta, ja estaria justificada la inclusió en els plans d'estudi d'aquesta assignatura.

  L'última, aquest divendres 17 de març, en columna d'E. Ekáizer: Quid prodest? Ja des del títol s'observa l'errada... Però és que la repeteix fins a tres vegades en l'article! Atenció, repte:

1.Localitza (teniu l'article a l'enllaç de dalt) l'errada i explica com seria correctament

2.Busca en la premsa dues errades més comeses en cites en llatí (pistes: hi ha dues molt emprades: una que fa referència al món i la ciutat i altra que apareix a la pel·lícula "El silenci dels anyells"; també podeu fullejar "El Jueves" de la setmana del 5 d'abril).

3.Com que teniu molt de temps, cita'm i explica tres festes romanes que coincideixen més o menys amb aquestes festes tan merescudes i esperades que són la Pasqua (durant el mes d'abril es celebraven, "que lo sepas").

Disfruteu de les mones i voleu els catxirulos!

Escriure en grec

  Un problema per als alumnes de Grec es planteja quan, en voler presentar un treball o escriure quelcom en grec, se n'adonen que no poden fer-ho en Word perquè no disposen de font de Grec.

  Actualment a la xarxa disposem d'eines molt bones per tal que aquest entrebanc puga superar-se feliçment.

  A banda de les notícies que Ana ens deixava al seu bloc sobre el mètode Euclides i sobre l'últim de l'Unicode, el projecte Palladium disposa de bones ajudes per aquest tema: visiteu aquest enllaç i aquest altre.

  Si s'apanyeu amb açò, ja en teniu de sobres. A pesar d'això, jo solc emprar un mètode més senzill (he probat el Thessalonica, que podeu trobar al darrer enllaç assenyalat, però endarreria molt el Word, a pesar de ser excel·lent). Només heu d'instal·lar a la carpeta Fonts de Windows una font anomenada Greka (que molt amablement em va facilitar l'amic Álex, profe de grec del Chabàs), fer-vos amb una "plantilla" de la situació de les lletres i ja està. Des d'aquest moment, seleccionant la font al Word ja podreu escriure e<llhnikw~j i llegir el que acabe d'escriure en grec (ací eixen uns espais que al Word no eixen).

Salve!

Accepta el repte (duo)!

  Bé, una vegada finalitzat el termini per presentar les respostes al primer repte, podem dir que la resposta ha estat moderadament acceptable: hem rebut més treballs per escrit que per la xarxa (aquests podeu veure'ls als comentaris de l'article "Accepta el repte!). Han participat alumnes de tots els nivells, excepte de 3r d'ESO i tots ells del nostre Centre: anime a la gent d'altres centres a participar-hi: està obert a tothom.

  Els treballs no estan malament, tots saben ja com elaborar el garum (animeu-vos a fer-nos-en i el tastarem!). Fins i tot ens han donat una recepta per emprar-lo (aquesta i algunes coses més us les faré arribar als comentaris). És interessant el nombre d'enllaços que han usat i que tot seguit us detalle:

www.sapiensdigital.com/ftp/sapiens/R0211001.htm

www.afuegolento.com/noticias/80/firmas/agazquez/3073/

http://es.wikipedia.org/wiki/Garum

www.laginesta.com/pangea/pan3-roma.html

www.informativos.telecinco.es/dn_3018.htm

http://grupogastronomicogaditano.com/GarumGaditanum.htm

www.tarragona-goig.org/tarragones/recetas.htm

www.adraenlinea.com/parque/garum.htm

 A més a més de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Atenció a la pregunta per al segon repte:

1.Al film Matrix (el primer) apareix una frase llatina: quina és?

2.Què vol dir? És d'algun autor clàssic o d'algun corrent filosòfic?

3.Té algun sentit en l'argument de la pel·li?

4.Quines altres referències clàssiques té la pel·lícula?

5.Fonts utilitzades.

Termini per a presentar les respostes: 24 de març.

Ànim i sort!

L'ut: eixe "peaso" de conjunció

  Possiblement, l'ut siga la conjunció més productiva del llatí. És per això que a l'hora de traduir-la, si ens confiem innocentment als diccionaris, el mal de cap està garantit. Seguidament, us deixe un esquema que pense que és prou aclaridor i que ens treurà del tràngol quan ens trobem davant de la petita gran conjunció ut (a mi m'agrada molt -l'ut, no l'esquema-):

*En aquest cas, es tradueix per "emprar", "usar"... i farà de subjecte o C.D. d"altre verb

**Entenem per terme marcat una paraula o grup de paraules que apareixen a l"oració principal i ens indiquen el valor de l"ut.

***Termes marcats: adverbis com adeo, tam, tantum i sinònims; adjectius com talis, -e i sinònims; i el pronom is, ea, id (que en aquest context es tradueix com el talis)

****Terme marcat: tamen i sinònims. L"oració d"ut sol encapçalar la frase.

  Per anar fent boca, intenteu esbrinar el valor de l'UT en la següent oració de Livi (si ja has arribat a 2n de BAT hauries de ser capaç també de traduir-la)

adeo atrox tempestas adorta est, ut Alpium feritatem prope superaverit

Accepta el repte!

 Com que veiem que els nostres alumnes estan desfermats (Karmen, Noèlia, Aitor... tranquilitzeu-vos!), el Departament us llança, per tal que canalitzeu les vostres energies, un repte. Quinzenalment, us plantejarem una aventura clàssica (la setmana vinent ho farem extensiu a tots els nostres alumnes). Haureu de donar-li resposta. I com que féieu referència a no sé què de pujar-vos les notes, el premi consistirà en això mateix: una nota positiva al vostre expedient (en les assignatures que impartim nosaltres, eh?): per aquells alumnes que encara no tenen l'honor (XD) de rebre-les, el premi serà la satisfacció de veure ací publicades les seues respostes.

Atenció, pregunta:

• Què era el "garum"?
• Com es feia?
• Com el faries actualment?
• Haureu d'afegir les fonts consultades

Termini de presentació: 10 de març de 2006

Com presentar-ho? Enviant un comentari a aquesta secció (Activitats del Departament). Enviant mitjançant el formulari de la nostra web. Presentant-ho al Departament de Llatí els dilluns a 6ª hora o els divendres a 5ª

Premis: Publicació al bloc del Departament, a aquesta mateixa secció (per a alumnes que donen les nostres assignatures i per als qui no). Consideració positiva per a la nota final de trimestre, en qualitat de treball.

Ànim i participeu!!!

Plus infinitivi modi

 Molt encertadament m'avisava Sebastià sobre la posibilitat que l'infinitiu dels esquemes B, C i D fora el del verb copulatiu... Un lapsus infinitivi. Hem de recordar al benvolgut alumnat que en eixe cas, els acusatius que hem marcat com C.D. passaran a ser Atributs. Recordeu-ho.

 D'altra banda, també voldria afegir que en eixos mateixos esquemes, tot el que apareix com Acusatiu pot ser intercanviat per un altre Infinitiu, que, al seu torn, podrà dur els mateixos satèl·lits que poden dur aquests (és a dir, altres acusatius o... altres infinitius i així ad infinitum -mai millor dit). Sona a xinés, ja ho sé, però observeu el següent esquema (i ja m'ature, de debò):

I, per practicar, intenteu aplicar-lo a la següent oració de Nepot:

Non enim se decere arbitrabatur asseclam esse praetoris

[l'ordene: (enim) arbitrabatur (non) decere esse se asseclam (praetoris)...]

Salve!

De infinitivo modo

Quan els nostres alumnes s'enfronten a l'infinitiu, quelcom ja els sona de la seua llengua materna. Però quan arribem al fet que moltes vegades un cas que sol ser C.D. puga fer de Subjecte, això ja els sembla més estrany.

 Doncs bé, quan el cuitat alumne ja ha comprés més o menys que els parlants llatins no n'eren conscients de si això era subjecte gramatical o no, sinó que simplement entenien que eixa cosa en acusatiu era qui feia de manera efectiva allò que expressa l'infinitiu (en Pepet mana als exploradors escorcollar el bosc, és evident que qui escorcolla el bosc són els exploradors, tot i no fer la funció de subjecte en eixa frase), se'ls pot animar dient-los que aplicant les següents formuletes podran descobrir (quasi) sempre la naturalesa de l'infinitiu (si porta o no subjecte en acusatiu):

És evident que el VERB és com el sol, d'aquest depenen sempre els infinitius que apareguen, mentre que tots els acusatius (evidentment si van sense preposicions) seran satèl·lits dels infinitius. Els esquemes C i D són els únics que haurem de traduir introduint un "que" després del sol... vull dir, del verb...

Intenta practicar amb aquestes quatre frases:

*ego volo te panem manducare

*ego volo manducare

*ego volo panem manducari

*ego volo panem manducare