Sant Isidor de Sevilla (Cartagena, 556 - Sevilla, 636) va ser un eclesiàstic catòlic i erudit hispano-romà de l'época visigoda. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica i és, per tant, conegut com Sant Isidor de Sevilla. Va ser arquebisbe de Sevilla durant més de tres dècades (599-536) i un dels grans erudits de la primera edat mitjana. La seva obra més coneguda és "Les Etimologies", monumental enciclopèdia que reflecteix l'evoluciódel coneixement des de l'antiguitat pagana icristiana fins al segle VII. Aquest text, també anomenat Orígens, està dividit en vint llibres, amb 448 capítols, i constitueix una enorme obra enciclopèdica en què es recullen i sistematitzen tots els àmbits del saber de l'època. Gràcies a aquesta obra, es va fer possible la conservació de la cultura romana i la sevatransmissió a l'Espanya visigoda.
Sant Isidor de Sevilla, també és conegut per escriure "La Hispània". Un recull de cànons conciliars (que corresponen a concilis grecs, africans, galicanos i espanyols) i epístoles pontifícies, agrupades per ordre cronològic. La riquesa de contingut i la universalitat dels seus plantejaments confereixen a "La Hispània" un paper de capital importància, sense comparació possible amb qualsevol altra col·lecció canònica de lamateixa època.
També ha escrit:
- "De natura rerum" (Sobre la naturalesa de les coses. Un llibre d'astronomia i història natural dedicat al rei visigot Sisebut).
- "Deordine creaturarum".
- "Reguladora monachorum"
- "Dedifferentiis verborum" (que més que un llibre desinònims és un breu tractat teològic sobre ladoctrina de la Trinitat, la naturalesa de Crist, el Paradís, els àngels i els homes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada