HERA

En la mitologia grega, divinitat del matrimoni, símbol de la grandesa i de la sobirania maternals. Filla de Cronos i de Rea, es va casar amb el seu germà Zeus i aquesta unió va ser un arquetip dels matrimonis humans. Mare d'Ares, de Hefest, d'Hebe i de diverses deïtats més. De caràcter venjatiu i gelós, va perseguir a les amants de Zeus i als seus fills. Era també una divinitat de la terra fecundada. La hi representava com una llevadora severa i majestuosa, encara jove. A Roma se la va identificar amb Juno.

Juno. En la mitologia romana, deessa assimilada a Hera, filla de Saturn i de Rea, esposa de Júpiter. En els seus orígens, divinitat homòloga de la etrusca Uni, personificava el cicle lunar. Forma part de la tríada venerada primer en el Quirinal i després en el capitoli, juntament amb Júpiter i Minerva (Juno Regina). Posseïa diverses atribucions, però fonamentalment era protectora de les dones (sobretot de les casades), de Caprotinas, deessa de la fecunditat, Juno Pronuba, deessa del matrimoni; Juno Moneta, deessa dels bons consells; Juno Sospites, la compassiva Juno Caelestis , la Astarté de Cartago.